Ens hem de seguir coneixent. Hem d’anar a poc a poc.  Donem-nos temps diria….

Un nou company de viatge ha entrat a les nostres vides els darrers anys: el WhatsApp.

Certament és un avenç de la tecnologia, no es podria dir una altra cosa: ens permet connectar-nos de forma gratuïta – si tens la tecnologia oportuna, és clar- i immediata amb tothom i fer arribar un missatge, o rebre la informació, al moment. Ja no cal fer servir el colom missatger, ni les llargues cues per trucar a la cabina telefònica, ni fer trenta trucades seguides per  a informar a tothom d’un acte concret, i ni tan sols cal escriure un mail. Des de que el WhatsApp és a les nostres vides, és tan senzill com connectar-te al mòbil, clicar whatsapp, seleccionar el destinatari –o el grup de destinataris que ja tens preparat- escriure el missatge i enviar… i llestos, al moment aquella persona, o grup de persones ha rebut el missatge, i pots saber fins i tot si l’ha vist i l’ha llegit (adéu a aquella famosa excusa de “és que no he vist el teu missatge”).

Però com tota millora, requereix una temporada per tal que ens acostumem a utilitzar-la.

I aquest canvi afecta a tots els aspectes de la nostra vida: la familiar, la professional, i a l’escola també, quan som mares i pares. A l’entorn dels nostres fills i filles han proliferat tota una sèrie de grups de WhatsApp en un nombre creixent en proporció al creixement dels nostres fills –a P3, formem part del grup de la classe i d’aquí en endavant apareixen el grup de piscina, el de música, el de Basket, el de futbol, i així un llarg etcètera-.

Dins aquest àmbit, sens dubte, el rei de la festa és el WhatsApp del grup d’aula del nostre fill o filla. I és que amb el ritme de vida de mares i pares actual, tot el dia amunt i avall, fent mil piruetes per a que coincideixin les extraescolars amb la nostra disponibilitat, l’arribada del WhatsApp ens dóna una mica d’alè. Ens permet conèixer als pares i mares de la classe del nostre fill “virtualment” –però compte, que no saber ni tan sols quina cara fan, pot provocar confusions a l’hora d’interpretar una resposta-. Podem organitzar en un tres i no res un aniversari, assistents, regals, etc… Podem informar-nos d’activitats que es realitzen a l’escola –encara que a la nostra escola hi ha altres eines dissenyades per a això-, o fer arribar informacions urgents o concretes que la mestra vol dirigir a la classe mitjançant el delegat-. Però aquí hem d’assegurar-nos d’utilitzar també altres vies ja que no tothom té/vol tenir WhatsApp (sí, sí, n’hi ha que són “rarets”)-.

En resum, amb el WhatsApp tot semblen ser avantatges i ho són, o quasi, però també ens hauríem d’aturar i  reflexionar amb altres qüestions que s’haurien d’anar llimant per fer un ús responsable del WhatsApp  i el més beneficiós possible per a tota la comunitat educativa. Per tot això, us fem arribar alguns consells recollits en diversos articles sobre el tema:

• No utilitzem el grup de WhatsApp de la classe per a gestionar l’agenda del nostre fill /filla. Els nens i nenes han d’aprendre a responsabilitzar-se de les seves tasques, en funció de la seva edat. Experts conclouen que és més positiu pel nen/nena haver de donar ell mateix explicacions al mestre si un dia ha oblidat fer uns deures/portar un material, a que siguem els adults qui ens assegurem del que han de fer o dur cada dia mitjançant el grup de WhatsApp de la classe (“quin llibre ha de llegir per demà”, “demà ha de portar esmorzar”…).
• No utilitzem el WhatsApp per a enviar informació no contrastada en relació a una qüestió pedagògica, un mestre, informacions de l’escola, famílies, etc… Hem de tenir en compte que una informació enviada per WhatsApp al segon pot ser reenviada a multitud d’usuaris. Quan aquesta informació és un rumor o una queixa, per exemple, i només disposem d’una visió seccionada de la informació, un punt de vista, podem estar escampant una alarma difícil d’aturar. Per aquest motiu, davant un dubte, una queixa, es recomana anar directament a parlar en persona amb la font que ens pot resoldre el dubte, queixa, etc…
• No escriure mai allò que no es diria en persona. Com hem dit abans, molts cops els nostres ritmes de vida, malauradament, gairebé no ens permeten conèixer la resta de famílies de l’aula… per tant, hem de tenir molt de compte en no ferir sensibilitats. Recordem, com passa amb l’email, que el llenguatge escrit es pot mal interpretar, sobretot si no coneixem gaire a l’altra part… Signes d’exclamació, majúscules, o determinades respostes -inclús fetes amb la millor de les intencions- poden semblar una agressió verbal per a qui les rep. De nou, davant el dubte, millor parlem en persona.
• Intentem limitar l’ús del WhatsApp a temes que siguin estrictament escolars: informacions de l’aula, d’activitats a l’escola, d’aniversaris o altres activitats de classe que vulguem organitzar. D’aquesta forma reduirem el nombre de WhatsApp dels grups, assegurant-nos que tothom pugui llegir les informacions importants objecte de la creació del grup de classe, fet que de vegades és difícil quan el volum de moviment d’un WhatsApp és elevat.

Aquests consells no pretenen ser més que eines per a reflexionar, com a comunitat educativa, al voltant d’un recurs que és molt útil, que entenem que és el mitjà més àgil i eficaç en aquests moments per a fer arribar determinada informació, però que entre tots hem d’aprendre a utilitzar per tal de fer-ne un ús correcte i no invasiu.