Ara fa tres anys vam pujar al tren de l’AMPA i ens vam posar la gorra de maquinistes per a continuar el camí iniciat per l’anterior Junta Directiva. I ara, tres anys més tard, toca passar a un segon vagó i donar pas a nous maquinistes, que vinguin amb força  i il·lusió per continuar guiant aquest gran tren que és la nostra comunitat educativa.

Fent un recompte d’aquests tres anys hi ha hagut una mica de tot… trossos de via amb pedretes que ens feien fer saltirons, moments on la pujada es feia intensa, moments que el carbó escassejava per continuar tirant la màquina, però per sobre de tot hem tingut dies assolellats on l’horitzó es veia clar, i blau, d’un blau ben viu…

Hem compartit un somni, un somni que va començar fa set anys, el somni de la nostra escola, i que malgrat aquestes pedres i aquestes pujades, és un somni ben viu i ben intacte que seguim compartint, i que creix cada dia veient com creixen, per dins i per fora, els nens i nenes de la nostra escola, que són l’autèntic motor que guia la màquina.

No sempre les nostres decisions hauran agradat a tothom… és lògic, som molts, i diferents, només faltaria! Segur que en algun moment ens hem equivocat, o com a mínim les coses es podrien haver fet d’una altra manera…. segur que sí. Del que sí estem convençudes és que tot el que hem fet ha estat sempre amb ferma creença d’estar fent les coses en benefici de tota la comunitat educativa, aquest ha estat sempre el nostre punt de mira… tirar endavant la màquina construint un camí conjunt.

Si ens haguéssim de quedar amb un moment entranyable, ens quedaríem amb la darrera concentració a la Plaça Orfila, ara fa un any… estàvem reunides amb el llavors regidor i el seu equip. Era un dia d’aquells que a la màquina li escassejava el carbó… els darrers mesos havien estat durs i l’abatiment començava a entrar per la porta de la sala. I just en aquell moment, per la finestra oberta de la sala de reunions, vam començar a escoltar crits de “Volem solucions i no barracons”, i xiulades, i el so dels nostres tabalers… Va ser un moment únic, un moment màgic, on vam ser conscients que no érem soles, que tots vosaltres, tota la comunitat educativa, era a aquella sala amb nosaltres, i va ser el millor carbó per a continuar mirant endavant. Gràcies!

Per tot això, per tots aquests moments, per tot aquest camí construït durant aquests tres anys, volem donar les gràcies a la comunitat educativa de l’Escola La Maquinista en ple:

GRÀCIES FAMÍLIES

per les vostres aportacions, per la vostra implicació, per totes aquelles estones robades en les que heu col·laborat, d’una forma o altra, cadascú dins les seves possibilitats…

GRÀCIES JUNTA GESTORA

a cadascú dels seus membres, per sumar, per construir plegats, per somiar amb nosaltres…

GRÀCIES COMISSIONS, a cadascuna de les persones que, al llarg d’aquests tres anys, ha invertit de forma voluntària part de les seves hores en aquest projecte, aconseguint que la màquina funcionés…

GRÀCIES EQUIP DIRECTIU

de l’escola, per facilitar-nos la feina, per ensenyar-nos a treballar com a comunitat educativa, pel vostre recolzament incondicional…

GRÀCIES MESTRES

per fer créixer els nostres fills i filles, per les vostres hores de dedicació, per la vostra implicació a les Comissions mixtes de l’AMPA…

GRÀCIES MONITORS, PERSONAL DE MENJADOR, CONSERGE I PERSONAL DE NETEJA,

pel vostre somriure constant, per la amorositat amb la que tracteu els nostres nens i nenes, i per la paciència que teniu amb aquests pares i mares que sempre voltem per l’escola interrompent les vostres feines…

GRÀCIES a la JUNTA DIRECTIVA ANTERIOR,

pel vostre recolzament al llarg d’aquests anys, per ser-hi, per continuar somiant, per tot el que ens heu ensenyat…

GRÀCIES a la NOVA JUNTA DIRECTIVA,

per seguir sumant, per haver pujat al tren… estem segures que ho fareu molt bé! Teniu ganes, teniu força, i teniu il·lusió… tot anirà bé!

I no per últim menys important, un GRÀCIES molt especial A LES NOSTRES FAMÍLIES, marits, fills i filles, pel vostre recolzament, pels ànims en moment difícils, i per les hores que us hem deixat de dedicar…

GRÀCIES