HISTÒRIA DE L’ESCOLA LA MAQUINISTA
La llavor
L’escola La Maquinista va néixer d’una reivindicació i va voler créixer responent a un somni compartit. La manca de places escolars va portar a un grup de famílies a reivindicar la creació d’una escola nova amb el suport de l’AAVV. El curs 2007-2008 s’aprova la creació de l’escola per començar a funcionar el 2008-2009. Un grup de 4 mestres proposen el projecte pedagògic al Consorci d’Educació i accepten el repte: tirar endavant una comunitat d’aprenentatge, amb una mirada sistèmica i amb un abordatge pedagògic centrat en l’infant. Des de l’inici es busca la mirada i el suport de persones referents, que des de les Universitats i el centre de recursos pedagògics de Sant Andreu, enforteixin el projecte i l’ajudin a avançar amb qualitat.
La presentació
Com és habitual, abans de la matrícula totes les escoles fan jornades de portes obertes. En el nostre cas no estava previst per part de l’administració, i és el mateix grup de famílies que havia reivindicat l’escola, que l’organitza a la seu de l’AAVV. Es convida a la que seria la directora de l’escola i és el primer moment per coneixe’ns i exposar un projecte pedagògic, que en aquell moment resultava molt diferent.
Estava previst posar uns mòduls prefabricats durant l’estiu en una part del pàrquing exterior de la Maquinista i en el moment de la preinscripció no hi havia cap senyal d’obres.
La matrícula es fa al passadís de la Biblioteca Ignasi Iglésias- Can Fabra. No hi ha edifici, no hi ha història, només persones que conversem i ens donem confiança. El procés acaba amb 20 alumnes de P3 que havien triat el centre en primera opció, la resta són infants que no havien pogut entrar en la seva primera opció.
La sala de la Biblioteca acollirà ara totes les famílies i l’equip de mestres que formarem l’escola. És el moment d’exposar el projecte, agrair la confiança i generar il·lusió compartida per començar a fer l’escola dels somnis. Alguna família alça la mà davant d’un projecte tan diferent i pregunta si farem experiments amb els seus fills. Ens anem explicant i compartint els perquès i abans de tancar la reunió ens quedem amb les 12 famílies que han decidit que volen formar part de l’AMPA.
Quedem amb aquest grup de persones als barracons de l’escola Eulàlia Bota i els expliquem que el nostre ideari és formar una comunitat d’aprenentatge, en la que famílies i mestres cooperin per tirar endavant totes les necessitats i desitjos del col·lectiu. Així neixen les primeres comissions mixtes, formades per famílies i mestres i la primera comissió gestora. De seguida es veu la potència d’aquesta organització que ha acompanyat l’escola fins ara.
La ubicació
L’escola s’havia de construir al final del centre comercial La Maquinista, tocant a Baró de Viver, però sobre aquell terreny pesava un litigi i pert tant els barracons es construeixen a l’altra banda del centre comercial, més endavant sabrem que justament allà s’havia ubicat l’escola d’aprenents de la Maquinista Terrestre y Marítima S.A.
Aviat també descobrim una certa tensió per l’existència de la nostra escola que és viscuda com una competència per les escoles pública i concertada que ja existeixen al Barri del Bon Pastor i que aquesta visió està recolzada per l’AAVV del barri i segurament altres persones de l’administració. Per tant, entenem que tenim un altre repte, col·laborar i treballar per formar part també de la història del Barri i establir ponts entre les persones del barri antic i dels nous habitatges de la zona de la Maquinista.
La ubicació provisional sembla un bon lloc per l’escola, compartim el plantejament amb les escoles properes, i tenint en compte la unanimitat en la proposta demanem al Consorci que aquest sigui l’espai on es construeixi l’escola definitiva i s’aprova la proposta. Malgrat tot no serà fins el curs 2020-2021 que s’estrenarà l’escola definitiva, després de 12 anys de barracons, mobilitzacions i reunions.
L’inici
L’escola, s’inicia doncs amb dos grups de P3, 48 famílies, 4 mestres i 1 TEI, un projecte pedagògic molt definit i el repte de pertànyer a un entorn, d’inici una mica hostil.
S’incorpora una conserge, una cuinera i dues monitores per l’espai migdia. Estem a punt!
Les obres no estan del tot acabades quan comença l’escola, però la il·lusió del projecte, la confiança de les famílies amb algunes de les quals hem mantingut contacte i amb tots els pares i mares que han passat el primer dia amb nosaltres compartint els seus somnis, ens anuncia una experiència que si bé no serà fàcil, serà bonica i ens en sortirem.
En la base del projecte pedagògic hi ha referents de l’escola Nova de la República, que es va poder implantar a Catalunya i es va veure estroncada pel franquisme, els pilars de l’informe Delors ii tot allò que sabem de com aprenem les persones, tenint en compte la diversitat d’estils i d’aprenentatges i altres aspectes que incideixen en l’autoestima, el sentiment de pertinença, i el desenvolupament de l’autonomia i la cooperació. Les pràctiques de l’escola han de respondre a aquests principis, sense perdre de vista la realitat del centre, i de l’escola pública catalana del moment.
El projecte de l’espai migdia forma part del projecte del centre des del primer moment.
La formació de l’equip
El 2008, en el que s’inicia l’escola, coincideix amb una important crisi econòmica i es restringeix la formació externa. Aquest fet ens brinda l’oportunitat de fer una formació d’equip a mida, aprenent i compartint entre nosaltres i demanant col·laboracions externes de les persones amb qui compartíem el projecte. Així anàvem reflexionant sobre les pròpies pràctiques i millorant-les. Aquesta manera de fer ha acompanyat tota la vida de l’escola. Així el projecte s’enriqueix amb noves mirades, reflexionant sobre les pràctiques i sense perdre l’esperit que és la base del projecte.
Amb l’interès de col·laborar estretament amb la Universitat i la formació de nous mestres, engeguem una experiència que valdrà el premi de l’Escola Normal de la Generalitat 2009
Des de l’inici també obrim les portes a altres professionals interessats en aquest projecte i ens enriquim amb les experiències d’altres escoles amb les que compartim mirades i pràctiques.
La primària
El curs 2010-2011, els infants de l’escola feien el seu darrer curs d’Educació infantil i era l’hora d’acabar de perfilar l’etapa primària. L’equip de mestres vàrem aprofitar la setmana Blanca per visitar l’escola Anzuola al País Basc, un referent per la seva experiència en el treball per projectes en aquell moment.
Durant tots aquests anys i en endavant, les famílies es plantegen dubtes relacionats amb el sistema educatiu de l’escola: com podem saber què aprenen a l’escola si no tenen llibres?, els seus cosins ja estan fent altres coses i porten deures… confiem amb vosaltres, però no sabem com explicar als avis com aprenen… com resoleu els conflictes entre els infants sense castigar-los? i què passarà quan vagin a l’institut?… i això ens porta a organitzar trobades pedagògiques amb les famílies, creació de vídeos i imatges per anar compartint el plantejament pedagògic. A mesura que creixin seran els propis infants qui aniran agafant protagonisme per explicar què fan i com aprenen.
Els projectes d’innovació
El 2012 neix el projecte +educació. Durant els primers anys hem anat mantenint contacte amb l’escola Baró de Viver i l’escola Bernat de Boïl (l’actual I.E. El Til·ler), dos centres propers d’alta complexitat. Tots dos en algun moment havien plantejat ser Comunitat d’Aprenentatge, i ara els proposem formar una comunitat d’aprenentatge amb els tres centres i col·laborar entre nosaltres i així neix el projecte +educació.
Les famílies, que havien reivindicat l’escola, i van compartint el projecte pedagògic, pensen que quan els seus fills i filles hagin de passar a secundaria, faltaran places i que l’institut que tenen de referència en aquell moment, Institut Doctor Puigvert, hauria d’evolucionar per donar continuïtat al plantejament que estem fent a primària. Una conversa amb la direcció del centre ens obre la porta a començar la col·laboració amb l’aixopluc del que seria l’inici del projecte, que més endavant seguirà creixent.
El desembre de 2013 es fa el Congrés Internacional de Lideratge per l’Aprenentatge a Barcelona i és per a nosaltres una oportunitat de creixement. A nivell intern ens fem més conscients de la necessitat de compartir explícitament amb l’alumnat els objectius d’aprenentatge que suposa cadascuna de les activitats que fem a l’escola, donant molta més força al lideratge de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge i en la seva regulació a través de l’autoavaluació, la coavaluació i el feedback.
A nivell extern suposa la creació de la Universitat del temps lliure en el marc del projecte +educació, que ara es veurà reforçada per la participació d’entitats i equipaments de l’entorn que col.laboren en el projecte. El CRP col·labora amb la crida de les entitats i recursos a més de la involucració personal i voluntaria de la seva directora. Des de la Universitat de Barcelona, comptem amb la col·laboració de la professora que des del principi ha col·laborat amb el projecte, i ara ho fa aportant estudiants voluntàries per l’organització dels plenaris i organitzant la graduació a la mateixa Universitat. I des de la UAB, comptem amb la col·laboració d’un referent que ens ajuda en la construcció del marc teòric-ideològic. Aquesta iniciativa, que s’inicia el curs 2014, implica molt esforç i moments d’alts i baixos. El 2018 es crearà la cooperativa +educació per assumir la coordinació del projecte i fer-lo créixer, donant-lo a conèixer i posant-lo en valor.
El 2016 ens proposen formar part de les escoles impulsores que inicien el projecte Escola Nova XXI. Els tres cursos que dura el programa representen per a nosaltres un reconeixement del projecte a nivell intern i de les famílies, oportunitats d’aprenentatge i col·laboració amb altres centres de manera estructurada i recolzada per l’administració.
Una vegada tancat el programa com a tal, hem seguit col·laborant a través del Fòrum futurs de l’educació per a seguir avançant cap una educació capacitadora per l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible.
La primera promoció
Mentrestant els nens i nenes que varen iniciar l’escola a P3 arriben a 6è, s’han format fent projectes, treballant a espais d’aprenentatge, triats lliurament, enfrontant-se a reptes i propostes de treball, debats, sortides escolars, plenaris, reivindicacions, festes i moltes experiències més, l’equip educatiu hem anat creixent i formant-nos, donant molta importància a les rebudes i acompanyament de persones noves que s’incorporen a l’equip, enfrontant-nos a reptes i dubtes i ajudant-nos a avançar i créixer personalment i com equip.
S’ha generat una cultura de confiança i col·laboració amb les famílies que participen de la vida del centre que s’organitza com a comunitat d’aprenentatge.
La història continua
Com tothom, vàrem haver d’adaptar-nos als diferents moments de la pandemia, procurant no perdre l’essència del projecte, tant el l’adaptació online, com amb el retorn a la presencialitat, el curs 20-2, amb la “nova normalitat” dels grups bombolla. Aquest curs es va fer efectiu el canvi de direcció que s’havia anat preparant durant els darrers anys.
L’escola segueix creixent i adaptant-se al moment, fidel als seus principis, per respondre més i millor a les necessitats de les persones i del món.